Escrito por: Coordinadora25s

Rajoy no hace nada por ti, sigue recortando tu bienestar mientras aumenta el presupuesto para pagar los intereses de la deuda. Si no se niega a pagar una deuda ilegítima y si no detiene inmediatamente los recortes, el Gobierno debe dimitir. Pero sabemos que el PSOE no es ninguna alternativa y Rubalcaba solo puede decir cosas que nadie se cree. El Gobierno de Zapatero alimentó la burbuja y también gestionó la crisis-estafa a través de recortes sociales y rescates bancarios.

Cada día que pasa, aumenta la deuda y los intereses, disminuye la posibilidad de una reactivación económica y somos más pobres. Existe una riqueza enorme mal repartida. El Gobierno no tiene ningún proyecto, no ofrece solución a los grandes problemas. Pero no es lo mismo que caiga por orden de los poderes financieros a que lo haga porque la gente en la calle le obligue a dimitir. Puede que convoquen elecciones, puede que nos coloquen a un tecnócrata europeo, pero lo único seguro es que las élites estatales, europeas y financieras tienen que saber que queremos cambiar las reglas del juego y que echaremos a cualquier gobierno que no busque el interés general, a cualquier Gobierno cobarde que no obedezca a la gente.

Pero no basta con que el gobierno de Rajoy dimita: hay que abrir otros procesos y construir entre todos los escenarios concretos que nos sirvan para garantizar que las decisiones colectivas se hagan efectivas. Los jóvenes, aquellos que no pudieron elegir este sistema, han demostrado una gran firmeza durante el el martes 25 y el miércoles 26.El sábado 29 tenemos que seguir demostrando que somos muchos y diferentes, que somos mayoría. Tenemos que salir a la calle con todos los sectores de la población amenazados en sus condiciones de vida digna. Los alumnos no tendrán educación sin los bomberos en la calle; los precarios no tendrán derechos laborales si los funcionarios no dicen basta. Los pensionistas verán recortados sus derechos si los pequeños comerciantes no se unen. Los parados seguirán sin salida si no salimos todos. En Portugal, las movilizaciones han conseguido poner freno a los recortes de momento, y aquí también podemos hacerlo, pero tenemos que seguir movilizándonos juntos para acabar con las políticas de austeridad que nos afectan en bloque.

Queremos decidir, no elegir para que nos engañen. Nos han robado la soberanía y sólo podemos recuperarla por nuestros propios medios. Consciente de que ha perdido el apoyo de la población, Rajoy alaba “a la mayoría silenciosa que no se manifiesta”. ¿Quieres ser parte de ella? Debemos demostrar quién manda. Y creérnoslo. Los gobiernos solo nos obedecerán si demostramos que estamos dispuestos a echarles, si rompemos el silencio. Este sábado tenemos una nueva oportunidad para ello.

Nos vemos de nuevo el sábado 29 para volver a rodear el Congreso. En la Plaza de Neptuno y en la Puerta del Sol a las 18h. + acciones en otras ciudades.

Plan de Rescate Ciudadano

– El Gobierno rescata a la banca; el 15-M a los ciudadanos Varios colectivos de la órbita del movimiento 15-M ponen en marcha el ‘Plan de Rescate Ciudadano’ para “apoyar y amplificar las acciones directas para conseguir el cambio” 

(público.es)

– Rescatemos a las personas y no a los bancos #planderescateciudadano

(iaioflautas.org)

El 15M lanza un “Plan de Rescate Ciudadano” alternativo a los planes de “rescate” del gobierno 

– Varios colectivos de la órbita del movimiento 15-M ponen en marcha el ’Plan de Rescate Ciudadano’ para “apoyar y amplificar las acciones directas para conseguir el cambio”

(masvoces.org)

NÚMERO 3 / Informació Real Ja 3 Digital 2012 Especial 12M15M

NÚMERO 2 / Informació Real Ja 2 Digital 2012 març/abril

NÚMERO 1 / Informació Real Ja 1 Digital 2012 febrer

NÚMERO 0 / Informació Real Ja 0 Digital 2011 novembre

CATALÀ

Neix la Xarxa Internacional  Auditoria Ciutadana (Internacional Citizens Audit Network – ICAN). Sota el lema “No devem, no paguem!”, la ICAN aglutina moviments i xarxes de diferents països europeus i del nord d’Àfrica que lluiten contra les mesures d’austeritat a través de la realització d’Auditories Ciutadanes del Deute.

Barcelona, 13 d’abril – Aquest cap de setmana s’ha celebrat a Brussel·les la primera trobada EuroMediterrània de la recent formada Xarxa Internacional per l’Auditoria Ciutadana del Deute, en la que han participat activistes de dotze països: Grècia, Irlanda, Portugal, Espanya, Itàlia, Polònia, Regne Unit, França, Alemanya, Bèlgica, Egipte i Tunísia. En els diferents territoris s’estan desenvolupant o iniciant Auditories Ciutadanes del Deute o campanyes contra l’austeritat i el Deute.

Durant la reunió es van compartir les experiències de les diferents organitzacions, xarxes i moviments socials participants, posant en comú el tipus d’auditoria que estan duent a terme o promovent a cada país, així com quin tipus d’accions i estratègies de mobilització social es donen a cada territori (veure a l’annex la relació de les diferents campanyes a cada territori). Entre elles es va presentar la Plataforma Auditoria Ciutadana del Deute “No devem, no paguem!”, que agrupa organitzacions i moviments socials a l’Estat espanyol amb la voluntat de realitzar una Auditoria del Deute al nostre país.

Més enllà de l’intercanvi  d’informació sobre com s’està afrontant a cada país la situació del Deute, la trobada ha servit per establir les bases per ampliar i millorar la comunicació i la coordinació de la xarxa internacional. Una de les eines esbossades és el calendari comú en el que s’identifiquen dates importants de mobilització contra el Deute i l’Austeritat, com l’1 de maig -Dia del Treball-, del 12 i 15 de maig, amb mobilitzacions a nivell global coincidint amb el primer aniversari de l’inici del moviment 15M a Espanya, o del 16 al 19 de maig, dies en què s’han convocat accions de protesta, assemblees i bloquejos contra el Banc Central Europeu a Frankfurt.

En aquesta línia, s’ha acollit amb entusiasme la proposta grega de convocar un Dia d’Acció Global contra l’Austeritat i el Deute, i en solidaritat amb el poble grec, probablement durant la Setmana d’Acció Global contra el Deute i les IFIs que es celebra anualment entre el 8 i el 15 d’octubre. Aquest any coincidirà amb el 25 aniversari de la mort de Thomas Sankara, president de Burkina Faso assassinat entre altres raons per oposar-se al pagament del Deute. També s’ha acordat estudiar la possibilitat de realitzar una segona trobada internacional amb més participació d’activistes de base a començaments de la tardor de 2012, probablement a Barcelona.

La trobada ha finalitzat amb la presentació per part d’activistes gregues del tràiler Catastroika, dels autors de Debtocracy: http://www.catastroika.com/

CONTACTE

Per a  més informació sobre el desenvolupament de la Trobada EuroMediterrània sobre Deute i Auditories realitzada a Brussel·les i sobre la Plataforma Auditoria Ciutadana del Deute, “¡NO devem, NO paguem!”, es poden posar en contacte amb:

auditoriabcn@gmail.com

@AuditCiudadana, @AuditoriaBCN

Annex: resum de les diferents mobilitzacions EuroMediterrànies contra el Deute i per l’Auditoria presents a la trobada de Brussel·les

A Espanya la feina per realitzar una Auditoria Ciutadana del Deute es va engegar a l’octubre de l’any passat, però és a finals de març de 2012 quan es configura la “Plataforma Auditoria Ciutadana del Deute No devem, no paguem!”, amb la participació de nodes locals de tot l’Estat. Partint de l’existència d’indicis suficients d’il·legitimitat en el Deute que el govern espanyol, juntament amb la UE o els governs autonòmics, està fent servir com a motiu per tirar endavant una sagnant política d’austeritat, es busca conèixer a través d’una Auditoria Ciutadana els detalls del procés que ens ha portat a aquesta situació. La iniciativa té entre els seus objectius l’exigència de poder decidir democràticament i sobiranament què fer amb el Deute i amb el nostre futur, sense la ingerència dels mercats financers, la Comissió Europea, el BCE i l’FMI. Es tractarà d’un procés ciutadà, obert a totes aquelles persones que vulguin participar-hi. Inclourà per una banda l’àmbit de l’Estat espanyol com a deutor, ja sigui a través del Deute públic o del Deute privat susceptible de convertir-se en públic en un futur, i de l’altra els àmbits autonòmic i local. El procés de Auditoria tindrà a més una visió integral, analitzant no només qüestions econòmiques i financeres, sinó també impactes de gènere, socials, ambientals, culturals o polítics. D’altra banda, inclourà el paper de l’Estat espanyol como a creditor del Deute d’altres països del Sur global.

http://www.auditoria15m.org/index.php/es/component/content/article/40-nota-de-prensa-encuentro-estatal-madrid-23-25-de-marzo

Per la seva banda, a Grècia la població assisteix al que a la trobada de Brussel·les s’ha qualificat de genocidi social.  El país va iniciar fa un any la campanya ciutadana per al No pagament i l’Auditoria del Deute, amb molt recolzament social, especialment des del moviment “Aganaktismeni” (Indignat), i amb especial insistència en la perspectiva de gènere. Durant la intervenció de Yorgos Mitralias, del Comitè Grec contra el Deute, es va recordar el farmacèutic jubilat que fa pocs dies va decidir llevar-se la vida abans que perdre la dignitat davant la retallada de la seva pensió.

http://www.contra-xreos.gr/

La Auditoria irlandesa del Deute va començar al gener de 2011, inicialment com un exercici acadèmic d’experts, a petita escala i amb urgència. Gran part del Deute procedeix d’un sol banc, l’Anglo Bank (sota investigació judicial), Deute que s’ha cobert amb un préstec del BCE i que l’Estat segueix pagant mentre aplica mesures d’austeritat. Ara inicien una fase d’educació popular i mobilització a partir dels resultats de l’auditoria. Entre els seus objectius està la regulació a nivell global del sector financer. http://www.notourdebt.ie/

A Portugal la campanya arrenca al setembre de 2011 i compta amb la participació d’un ampli ventall d’experts, professionals i activistes de base, amb l’objectiu final de forçar una reestructuració del Deute públic davant al seva il·legitimitat, utilitzant l’estratègia de l’auditoria com a base per a crear un nou paradigma social. http://auditoriacidada.info/

A Itàlia diverses xarxes treballen la informació ciutadana des d’universitats i escoles, mostrant la il·legitimitat del Deute públic, argumentant el no pagament amb accions de mobilització contra els bancs i els processos de privatització o la construcció de la línia d’Alta Velocitat (TAV) Torino-Lione. Destaquen les denúncies contra els casos de corrupció i la falta de regulació.

http://rivoltaildebito.globalist.it/

Al seu torn, Polònia ha gaudit d’un creixement econòmic promogut amb préstecs d’entitats financeres, el possible resultat del qual serà una altra crisi del Deute. Experimenten baixades d’impostos per a grans empreses, increment de l’IVA (amb efectes sobre la població desfavorida), reformes a la Seguretat Social (amb dificultats creixents d’accés a la sanitat), processos de privatització i intencions de retardar l’edat de jubilació. Una àmplia majoria de la població està en contra d’aquestes mesures i aviat iniciaran els seu procés d’Auditoria. http://nienaszdlug.pl/

A Egipte diverses persones i grups estan treballant en l’inici de la seva campanya, amb la col·laboració d’organitzacions d’Alemanya, França i Regne Unit. Entre els seus objectius hi ha la suspensió del pagament del Deute. Amb l’actual govern en contra, que està subscrivint vuit vegades més Deute que la dictadura anterior, també volen treballar sobre el Deute odiós de l’era Mubarak, enviant una petició al Parlament europeu per a suspendre el pagament del Deute.

http://www.dropegyptsdebt.org/

Entre els objectius de les mobilitzacions contra el Deute a Tunísia trobem acabar amb el règim actual, la moratòria del pagament i l’anul·lació dels seu Deute odiós, acumulat per al règim de Ben Alí. Duen a terme campanyes de formació, col·laboren amb mitjans de comunicació, sindicats i treballadors a l’atur i compten  amb una petició signada per 130 eurodiputats recolzant al seva petició de moratòria. Malgrat això, el govern, aprofitant la situació de crisi, subscriu més Deute. Hi ha una estreta col·laboració amb organitzacions i partits francesos.

http://www.tunisie.attac.org/dette/index.php / http://zelzel.net/

A França el Col·lectiu per una Auditoria Ciutadana del Deute Públic compta ja amb 120 grups locals que treballen l’Auditoria, informant sobre el Deute a tot el territori francès. Més enllà de la qüestió del Deute, treballen contra les mesures d’austeritat i el pacte fiscal promogut per la Unió Europea. A més, els Indignats de París han organitzat també un grup de treball sobre el Deute.

http://www.audit-citoyen.org/

Al Regne Unit el Deute es políticament utilitzat pels liberals, subscrit de forma no democràtica, a esquena del poble, per avançar amb la política d’austeritat. Des de diferents grups es realitzen accions de solidaritat amb Grècia, Irlanda o Egipte, però també estan iniciant un procés d’Auditoria del Deute britànic, que serà desenvolupada sobretot per experts.

http://www.jubileedebtcampaign.org.uk/

A Alemanya, on des dels mitjans de comunicació es repeteix que no hi ha crisi al país, veuen com les desigualtats entre la població creixen molt ràpidament i consideren important col·laborar en la xarxa internacional. Estan organitzant les mobilitzacions contra el Banc Central Europeo del 16 a 19 de maig d’enguany. http://blockupy-frankfurt.org/es

A Bèlgica, davant del silenci dels mitjans, diversos grups com el CADTM, ATTAC o Vie Fémenine, estan impulsant una campanya contra el rescat de bancs belgues per part del govern. Especialment Dexia, que ha estat rescatat ja en dues ocasions. S’ha obert un procés contra l’Estat belga y Dexia. http://www.sauvetage-dexia.be/

La ciutadania seguim dient que NO, ens escolten?
29 DE MARÇ, RESPOSTA MASSIVA DE LA SOCIETAT

El 29 de març vam viure, de nou, una resposta massiva per part de la societat contra un programa que pretén destruir els nostres drets i eliminar d’arrel la possibilitat d’una societat democràtica que governi l’economia i garanteixi les condicions per una vida digna.

La violència estructural i sistemàtica que els nostres governs toleren i apliquen cada dia per protegir els beneficis de l’1%: desnonaments que deixen a les famílies sense llars i endeutades, una sanitat que ja no garanteix el dret a la vida, una educació que es fa inaccessible…ha esdevingut insuportable, i la societat ha entès que l’única sortida és prendre els carrers i reivindicar uns drets i una riquesa que ens pertanyen.

Davant l’allau de persones que van entendre la jornada de vaga general com a espai de protesta, els nostres governants no només continuen muts davant unes reivindicacions que ja ningú pot negar com a justes, sinó que aprofiten per criminalitzar el moviment reivindicatiu i aplicar una repressió violenta i indiscriminada.

Així, l’ús de gas lacrimògens per primera vegada en dotze anys, la repressió violenta a cops de porra contra piquets o les bales de goma que van deixar a un noi sense ull, entre d’altres accions violentes per part del cos policial, són mostres clares de la manca de voluntat per establir un diàleg i de l’atac a les nostres vides que s’afirma tan als pressupostos i les lleis com físicament quan ens manifestem.

Creiem que en cap cas les expressions de ràbia, com la crema de contenidors, poden equiparar-se a, ni justifiquen, la violència física contra les persones exercida pels Mossos d’Esquadra a les odres d’una classe política que ens governa a cops de porra i gasos.
Condemnem també les detencions amb presó preventiva de dos estudiants que van participar a la vaga de manera legítima i que, retinguts sense motius vàlids, pateixen una repressió política.

Les declaracions que provenen del Ministeri d’Interior i del Conseller d’Interior Felip Puig posen en evidència que es busca la manera de tallar d’arrel l’expressió massiva de la societat envers l’espoli constant de la nostra riquesa i les nostres vides tot ampliant la noció de terrorisme per poder criminalitzar la crítica política i fins i tot plantejant una revisió d’un dret tan fonamental com és el dret de reunió. Volen robar-nos també el dret a expressar-nos lliurement? Pretenen disgregar tot generant por. Conspiren per trencar el procés de mobilització social en marxa per una democràcia real. Intensifiquen l’arbitrarietat del monopoli de l’ús de la força i restringeixen les llibertats en el marc legal. Però ja no ens els creiem.

El procés no s’atura i tenim la força necessària per continuar endavant i recuperar drets perduts i conquerir-ne de nous.
Tant és així que declarem que el nostre no és el camí de la violència. Continuarem manifestant-nos com sempre hem fet: sense sìmbols o banderes, pacíficament, i mirant de canalitzar les mostres de ràbia no contra objectes o persones sinó per la via de la desobediència civil. És un procés irreversible: som majoria, tenim raó quan exigim uns drets i una riquesa que són nostres. I hem perdut la por perquè caminem juntes. No ens deixarem robar ni la vida ni la democràcia.

El 12 de maig i el 15 de maig a ciutats de tot el món afectades per la dictadura financera i l’espoli de l’1% de la població, la societat tornarà massivament a prendre els carrers, i ho farà condemnant la violència estructural que ens aboca a la misèria.
Les nostres armes són les nostres reivindicacions, els drets que volem conquerir: el poder pretén ignorar-les, però això no ens aturarà. Sabem que units som imparables i que prevaldrem malgrat tots els obstacles que s’interposin al nostre camí.

ARA MÉS QUE MAI, SEGUIM EXIGINT UNA
¡DEMOCRÀCIA REAL JA!

Barcelona a 5 d’abril de 2012

#SOSanitat

Una plataforma ciutadana sol·licita a la Fiscalia Superior de Catalunya que investigui les polítiques que obstaculitzen l’accés a l’assistència sanitària pública. La sanitat pública està sent desmantellada a Catalunya, mitjançant retallades pressupostàries i assistencials que estan portant a importants i perilloses restriccions d’accés a l’assistència sanitària, un dret de tots els ciutadans reconegut en la Constitució Espanyola i reforçat i garantit en el desenvolupament legislatiu estatal i autonòmic d’aquest dret. Sota el paraigua de les “mesures anticrisi” i “d’austeritat”, hi han indicis clars de privatització del sector sanitari públic pensats no per millorar la qualitat assistencial, sinó per afavorir al sector sanitari privat en el qual tenen i han tingut grans responsabilitats els actuals Alts Càrrecs de la Generalitat que gestionen la sanitat pública. Les actuacions del Govern català i la Conselleria de Salut, els seus efectes en la realitat social, les declaracions dels responsables en la presa de decisions d’aquesta Conselleria i el perfil professional de les persones a les quals s’ha encomanat aquest gir en la política sanitària catalana, marquen la línia d’una intencionalitat privatizadora amb clars interessos econòmics del sector privat. Per tot això, aquest dimecres 21 de març, una plataforma integrada per ciutadans/es anònims/es, persones aturades, treballadores, precàries, agrupacions de tall social, veïns i de pacients -entre les quals es troben la Associació de veïns de l’Òstia, del barri popular de la Barceloneta; la Lliga de la Síndrome de la Fatiga Crònica, Rosa Regàs i la Plataforma en defensa de la Barceloneta- i un grup de treball de Democràcia Real Ja Barcelona al costat d’altres grups del 15M, hem presentat davant la Fiscalia Superior de Catalunya una denúncia per sol·licitar que s’iniciïn diligències d’investigació davant els gravíssims fets que estan succeïnt en l’àmbit sanitari català. Denunciem, un delicte tipificat en l’article 542 del Codi Penal, segons el qual incorre en un delicte tot aquell funcionari públic “que, amb coneixement, impedeixin a una persona l’exercici d’altres drets cívics reconeguts per la Constitució i les Lleis”, a més d’altres delictes que poguessin resultar de la investigació que es practiqui. Les persones que signem aquesta denúncia pensem que el deteriorament del sector sanitari públic no és explicable únicament com una conseqüència de la crisi econòmica sinó que se li està provocant un dany addicional que afavoreix el transvasament d’activitats al sector sanitari privat i que les mesures de retallada pressupostària s’estan prenent amb plena consciència de la retallada assistencial que suposen, tal com pot comprovar-se a les declaracions dels responsables de la sanitat pública catalana aconsellant afiliar-se a una mútua als ciutadans. Les actuacions que es consideren constitutives de delicte estan detallades en el relat de fets. La denúncia redactada és un treball col·lectiu plasmat en 73 pàgines amb l’aportació de 71 documents annexos; en total [unes 300 pàgines] que posen de manifest la privació de drets, descriuen la línia d’interessos i intencions privatizadores i, en definitiva, i en xifres, la destrucció del sistema sanitari públic català. ACTUA! Oigame Actuable Per a més informació: Blog: http://afectadasporlosrecortessanitarios.wordpress.com Twitter: @La_PARS E-Mail: rosapars@gmail.com

Publicat per afectadosporlahipoteca en 8 febrer 2012

Ens alegra informar-vos que la recollida de signatures per a la iniciativa legislativa popular (ILP) sobre la dació en pagament retroactiva, moratòria de desnonaments i lloguer social està a punt d’iniciar. La tramitació d’aquesta ILP ha estat un procés difícil, ple d’obstacles i dilatacions per part de la Mesa del Congrés, que ha estat possible sortejar i fer realitat gràcies a la pressió ciutadana. Un cop superada aquesta fase, el següent pas serà la recol · lecció de com a mínim 500.000 signatures en un període de 9 mesos perquè es debaten en el congrés les propostes incloses en la ILP.

Estem convençuts / es que amb una mobilització ciutadana important, els partits polítics han de donar resposta a les reformes necessàries per garantir i fer efectiu el dret a un habitatge i que les entitats bancàries assumeixin la seva part de responsabilitat en la bombolla immobiliària i en la crisi econòmica actual.Això suposa un gran repte organitzatiu i és per això que fem una crida a persones individuals, associacions i col · lectius perquè col · laborin en aquest procés. Existeixen diferents nivells d’implicació, des de la recollida de signatures, a la participació activa en les comissions de coordinació de cada PAH, passant per ser fedatari / a. Sigui com sigui, cal el màxim nombre de col · laboradors / es per fer realitat aquesta iniciativa ciutadana.

Si vols formar part d’aquesta iniciativa, si vols aportar el teu granet de sorra, si vols participar d’aquesta primera gran victòria contra la dictadura dels mercats, posa’t en contacte amb el teu PAH més propera o escriu-nos al següent correu ilp@afectadosporlahipoteca.com. És important que especifiquis a què localitat i província pertanys.

En aquests moments les pah s del territori ens estem preparant per a la recollida de signatures. Així que si estàs interessat en col · laborar contacta teu pah més propera clicant aquí.

La Plataforma Unitària en Defensa de la Universitat Pública valora com un èxit absolut la vaga general d’universitats convocada a dia d’avui 29 de febrer. El seguiment ha estat massiu entre els estudiants i el professorat alhora, que ha tingut una repercussió significativa entre el personal d’administració i serveis. Les manifestacions arreu de Catalunya han tingut una assistència molt alta. La de Barcelona, amb més de 70.000 assistents, ha estat la manifestació universitària més gran dels darrers 25 anys.

Aquesta vaga ha obert una nou marc de debat sobre la universitat pública i esperem que les autoritats n’estiguin a l’altura, cosa que a hores d’ara no han demostrat al negar tots els problemes fonamentals que han dut a aquesta vaga.

Així mateix anunciem la pròxima convocatòria de noves mobilitzacions que obrin un debat real sobre el paper que ha de tenir la universitat pública en el marc de la crisi actual que estem vivint. Un debat que no pot passar per la retallada de les universitats i del propi dret a l’educació del nostre país, tal com s’està produint actualment.

Barcelona, 29 de febrer de 2012

Provocació a provocació, la policia escalfa l’ambient intencionadament, intimidació? busquen alguna altre justificació per incrementar la força?

Malament si les coses no es poden fer pacíficament

Tot comença amb una manifestació a #IesLluisVives…

• Ara la policia s’atreveix amb menors d’edat, que simplement protesten contra les retallades com totes nosaltres
• Mónica Oltra a La Sexta sobre la desmesurada càrrega policial a xiquets 
• Una madre desesperada busca a su hija, la Poli inhumana no le informa

Ara estan tancats a la Facultat d’Història de València.

La nostra solidaritat amb les companyes valencianes.

amigos, amigas:

Como quizá sepáis, estudiantes de enseñanza secundaria de valencia comenzaron hace poco a concentrarse en la calle para protestar por los severos recortes en educación pública efectuados por el gobierno del pp en la comunidad valenciana, a consecuencia de los cuales muchos institutos están sufriendo restricciones de electricidad, agua y calefacción –las protestas se han extendido a la universidad pública local, cuyos estudiantes se están sumando a las denuncias crecientes de violencia contra los estudiantes de secundaria por parte de la policía– mi sobrina almudena, una joven de 17 años estudiante del instituto
lluís vives de valencia (foco inicial de las movilizaciones), lleva siendo varios días maltratada en la calle por la policía junto con
muchos otros compañeros y compañeras –ayer fue directamente arrancada de los brazos de su madre en plena calle durante una concentración, tras ser señalada por un agente policial como una de las participantes en las movilizaciones desde su inicio; fue arrastrada del pelo por el suelo, golpeada, metida en un coche policial agarrada por tres policías, trasladada esposada en un coche celular y detenida en comisaría incomunicada durante nueve horas– ahora está protegida por su familia, acumula varias denuncias policiales, y aun así no deja de asistir a sus clases en el instituto –aquí está la noticia de hoy en ‘el país’, donde se recoge, entre
otros, el caso de mi sobrina:
http://ccaa.elpais.com/ccaa/2012/02/20/valencia/1329747482_238876.html

aquí está la noticia del diario ‘público’, donde se informa de que el mando policial, antonio moreno, jefe superior de la policía en la
comunidad valenciana, el energúmeno franquista responsable directo del apalizamiento sistemático de estudiantes durante toda esta semana, llama a nuestros chicos ‘el enemigo’.
http://www.publico.es/espana/423065/la-policia-aduce-que-se-limito-a-responder-al-enemigo

http://www.publico.es/espana/423195/doce-de-los-detenidos-ayer-en-valencia-siguen-bajo-custodia-policial

los motivos de las protestas (no los perdamos de vista):
http://www.publico.es/espana/423141/el-objetivo-era-cortar-el-trafico-para-denunciar-los-recortes-en-las-aulas

Mi sobrina almudena es una joven inteligente, sensata, madura, valiente y comprometida– por mi parte, sumo ya veinte años de
activismo en movimientos autónomos, a lo largo de los cuales he experimentado casi de todo: detenciones, golpizas, insultos, juicios, encarcelamientos, condenas judiciales, denuncias policiales, ataques con humo y gases, disparos con balas de goma y fuego real; he tenido compañeros y compañeras violentados, violados, torturados e incluso asesinados por la policía –historias que no soy dado a relatar, porque creo que la protesta ha de ser expresión de autonomía y júbilo, experiencia colectiva de alegría y felicidad; estoy convencido de que tenemos que transmitir, de la protesta, el gozo y no el miedo– pero nunca, hasta ahora, había sentido la violencia directamente aplicada sobre los hijos e hijas de mi familia –y estos golpes duelen mucho más que todos los que yo haya recibido en mi propio cuerpo– las élites políticas y económicas de europa tienen en mente acelerar  un proceso de acumulación de riqueza y de despojamiento de derechos y renta de las clases trabajadoras de todo el continente (la nueva reforma laboral del gobierno español es una violación ejercida sobre el cuerpo y la memoria de los trabajadores y trabajadoras de este país), sobredeterminado por el mantra de la ‘crisis’, y que supone en realidad en un plan de suicidio colectivo – una herramienta que tienen en mano parece ser el hostigamiento de una guerra civil entre la población – lo que estamos viendo en valencia puede no ser sino otro síntoma del comienzo de algo más serio, un despliegue de violencia sistemática sobre la población que en europa no experimentábamos desde hace décadas –y que, duele decirlo, en el resto del planeta no ha venido siendo sino el pan nuestro de cada día para capas amplias de la población mundial– estoy muy orgulloso de mi sobrina almudena, extremadamente dolido por
la situación que viven ahora ella y sus compañeros y compañeras estudiantes en valencia, nuestros chicos y chicas que nos están dando una lección de decisión, de valentía, de madurez, de entereza; y estoy furioso, profundamente rabioso contra los profesionales de la violencia y la gentuza que en las élites políticas y mediáticas los mandan a apalizarnos a nosotros y a nuestras hijas y nuestros hijos, tan solo para proteger su proceso de acumulación de riqueza, para que no toquemos sus privilegios, sus sueldazos y sus casazas, sus cochazos y sus yates – memoria histórica: vázquez montalbán lo dijo: la burguesía de este país ya armó una guerra civil tan solo para evitar que les quitáramos las fincas para repartir las tierras – nuestra respuesta, amigos y amigas, tiene que ser más respuesta, más movilización, más organización, más participación; más revuelta, más oposición y más desobediencia en nuestras calles y en nuestras casas, en el trabajo y en la vida cotidiana – preocupación, sí, pero también
alegría y arrojo, iniciativa y contundencia – por nuestras hijas y por nuestros hijos, por nuestro futuro y por nuestro presente, y también por la memoria de un pasado de luchas; en solidaridad con los estudiantes y las estudiantes de valencia, salgamos a las plazas y a las calles, reunámonos, demostremos que podemos, que somos más, que somos el 99% por ciento, que sí se puede, que hay otra forma, seamos inteligentes desviando la guerra civil, de la crisis no se sale sino construyendo otra sociedad, maneras nuevas de hacer las cosas – hagamos impracticable este sistema violento y criminal y suicida, y construyamos ya otro, una democracia real – acabo de hablar con mi sobrina por teléfono y estoy muy dolido, disculpadme el desahogo – quería dejaros testimonio de su valentía para que prolifere, pediros que prestéis atención a las noticias de valencia, que difundáis la información, que denunciéis, que mostréis solidaridad y hagáis lo posible para detener entre todos el maltrato y el abuso ejercido sobre los cuerpos de estos jóvenes – tomemos su ejemplo como guía –

con un abrazo fraterno,
marcelo /

Com diu el manifest fundacional d’DRY hi ha uns drets bàsics que haurien d’estar coberts en aquesta societat. El dret a l’educació és un d’ells, que tots considerem fonamental …

L’educació és la garantia de la socialització de tots els membres de la nostra societat en igualtat de drets i obligacions, independentment del seu origen econòmic o social. L’educació no pot ser considerada com una mercaderia, ni en conseqüència tractar-se d’altra manera que no sigui com un servei públic essencial, al mateix nivell que la sanitat, l’habitatge, el treball o la pròpia democràcia. La manca d’inversió en matèria d’educació seria un suïcidi col · lectiu econòmic i social.
La Declaració Universal dels Drets Humans diu, a més:
Tota persona té dret a l’educació. L’educació serà gratuïta, si més no, en la instrucció elemental i fonamental. La instrucció elemental serà obligatòria.L’ensenyament tècnic i professional sigui, i l’accés als estudis superiors serà igual per a tots, en funció dels mèrits respectius. L’educació tendirà al ple desenvolupament de la personalitat humana i l’enfortiment del respecte als drets humans ia les llibertats fonamentals.
A aquests fins declarats de l’educació, ja cap altra cosa, haurien d’estar supeditades totes les decisions i propostes en matèria d’educació, tant dels governs i institucions com dels ciutadans i ciutadanes particulars. La gestió de la política educativa hauria de recaure exclusivament en els òrgans de l’estat, sense supeditació alguna als interessos econòmics ni financers i amb la participació directa i efectiva de tots els implicats, especialment el professorat, l’alumnat i les seves famílies.
L’estat ha de proporcionar els recursos humans i materials apropiats als dits fins, establint consensos entre les institucions implicades en l’educació i entre aquestes i tota la societat en conjunt, amb l’única mira posada en aquests fins i evitant fer de l’educació un cavall de batalla partidista en cada procés electoral.Ens oposem fermament a la seva privatització, incloent la dels serveis auxiliars i advoquem per la tornada a la gestió pública de tots els recursos privatitzats en l’actualitat.
L’educació ha d’afavorir la llibertat, la justícia i la pau al món, que tenen per base el reconeixement de la dignitat inherent i dels drets iguals i inalienables de tots els membres de la família humana. En cap cas hauria de fomentar altres valors negatius contraris a aquest principi ni, en cap concepte, servir d’instrument per a l’adoctrinament ideològic, polític o religiós de la població. L’educació no pot ser assumpte només de l’escola o de les institucions escolars de qualsevol nivell, sinó un compromís pràctic i efectiu de tota la societat civil, que ha d’assumir en el seu conjunt dins i fora del recinte escolar. Els diners que destinem a educació no és una despesa sinó una inversió. L’educació és el nostre dret i no renunciarem a ell.No som mercaderies ni ho volem ser en el futur. Som éssers humans que no renunciarem a la nostra dignitat.
Propostes de Democràcia Reial Ja sobre Educació
Aquestes són algunes de les mesures que, en tant que ciutadans, considerem essencials per a la regeneració del nostre sistema educatiu.

• 1.LA EDUCACIÓ ÉS UN SERVEI PÚBLIC ESSENCIAL:

A aquest servei públic essencial, en tots els seus nivells i modalitats, tant reglats com no reglats, des de l’educació infantil fins la universitat, tenen dret tots i cada un dels ciutadans, sense cap mena de discriminació per cap motiu.

• 2.LA EDUCACIÓ HA DE SER GRATUÏTA I UNIVERSAL:

El servei públic d’educació ha de ser absolutament gratuït en totes i cadascuna de les seves etapes i manifestacions, per a tots i cada un dels ciutadans, incloent aquesta gratuïtat no només l’educació pròpiament dita, sinó tots els seus serveis auxiliars i complementaris, com poden ser el transport escolar, els menjadors escolars i tots els materials escolars necessaris per fer-la.

• 3.LA GESTIÓ ECONÒMICA DE L’EDUCACIÓ SERÀ PÚBLICA EN LA TOTALITAT:

L’Estat està obligat a garantir la gestió exclusivament pública de tot el servei d’educació, sense delegar en cap cas a particulars ni el total ni les parts d’aquest servei, havent de donar compte d’aquesta gestió únicament a les institucions democràtiques. Tots els recursos privatitzats en l’actualitat hauran de tornar a la gestió pública en el menor termini possible.

• 4.LA GESTIÓ PEDAGÒGICA DE L’EDUCACIÓ SERÀ PÚBLICA EN LA TOTALITAT:

L’Estat garantirà la participació de tots els implicats en la gestió democràtica de les institucions educatives, atorgant a cada estament les prerrogatives corresponents a la seva funció de manera clara i inequívoca, d’acord a les lleis emanades de l’estat de dret i sense cap ingerència de cap organisme aliè a la pròpia educació.

• 5.LA SEPARACIÓ ESGLÉSIA-ESTAT HAURÀ DE FER EFECTIVA JA:

L’Estat haurà de denunciar aquells acords o disposicions que s’oposin a l’efectiva separació del mateix amb l’Església Catòlica, perquè desaparegui l’anacrònica ensenyament de la religió en els centres educatius, així com perquè la propietat dels centres educatius no interfereixi en mode algun en la gestió exclusivament pública del servei d’educació.

• 6.CONTRA EL ADOCTRINAMENT EDUCATIU:

No es permetrà cap mena d’adoctrinament ideològic, polític ni religiós en els centres educatius. Només el respecte escrupolós dels drets humans i dels valors democràtics estarà permès i encoratjat en les institucions escolars.

• 7.LA CRISI NO ÉS EXCUSA PER RETALLAR LA INVERSIÓ EN EDUCACIÓ:

Cap circumstància econòmica adversa o no serà motiu de reducció, retallada o supressió dels serveis essencials d’educació. Menys encara en temps de crisi ja que els recursos destinats a l’educació, com a la resta dels serveis socials essencials, de cap manera poden considerar despeses, sinó inversió, més necessaris com pitjor pot ser la situació i única garantia de solució dels problemesa llarg termini.

• 8.PROPONEMOS AUGMENTAR COM A MÍNIM AL 6% EL PERCENTATGE DEL PIB DESTINAT A L’EDUCACIÓ:

Per concretar la proposta anterior i d’acord amb les recomanacions de la UNESCO en matèria d’educació, així com l’observació del que passa als països del nostre entorn i més concretament a la Unió Europea, proposem l’augment del percentatge del producte interior brut , coeficient utilitzat internacionalment com un dels indicadors del desenvolupament humà, del 4,6 actual, segons les últimes dades publicades, al 6%, encara molt per sota d’alguns països europeus, encara que per sobre del 5,2% de mitjana de la UE.