La Fiscalia reconeix que el dret a la salut està sent vulnerat però recusa la seva obligació d’investigar les causes i els responsables.
El passat 14 de maig el Fiscal Delegat de Medi Ambient a Barcelona ens va comunicar la seva decisió d’arxivar la denúncia presentada per la PARS per un presumpte delicte “contra l’exercici de drets cívics reconeguts per la Constitució i les Lleis de l’article 542 del Codi Penal”.
Aquesta resposta està sent estudiada pel nostre equip jurídic. No obstant això, després d’una primera anàlisi, la nostra impressió és que es tracta d’un revés relatiu.
Relatiu per les seves omissions, per la falta de rigor i fonamentació i perquè, encara que ens informa que no procedeix recurs contra la seva decisió, ens obre altres vies que estan estudiant els nostres juristes.
És un revés relatiu perquè la pròpia Fiscalia reconeix en la seva argumentació ser:
…plenament conscient de la greu problemàtica que l’actual crisi econòmica suposa per al sistema públic de prestacions i serveis sanitaris, i que les mesures acordades pels responsables de les administracions sanitàries estan causant un constatable perjudici a la presentació pública d’aquells serveis, perjudici que recau, de forma particularment greu i sense culpa alguna d’això, sobre aquells ciutadans i sectors socials menys afavorits econòmicament.
Considerem que aquest reconeixement explícit per part de la Fiscalia és molt important.
És un revés relatiu perquè la Fiscalia no diu que els fets denunciats no siguin constitutius de delicte. Ens comunica que “no queda acreditat el presumpte *factumdenunciat” en els fets descrits en la denúncia. Des del nostre punt de vista no és sostenible el que argumenta, ja que aquesta acreditació li correspon a la Fiscalia comprovar-la (i no a la ciutadania com sembla pretendre el Fiscal), iniciant les investigacions que li sol·licitàvem sobre la vulneració del dret a la salut, dret que vertebra i que està en l’ADN del nostre sistema democràtic. Sense aquest dret fonamental, que la Fiscalia reconeix que està en greu perill a causa de les decisions dels responsables polítics, no existeix democràcia.
Finalment, quan el Fiscal es refereix a les incompatibilitats, omet qualsevol referència al Conseller de Salut, Don Boi Ruiz Morón, on és palès la seva incompatibilitat (documentada en la denúncia, pàg. 56), en ser President i amo, juntament amb la seva dona i els seus fills, d’una empresa privada relacionada amb serveis sanitaris. El Fiscal, sorprenentment, entén que això no és un indici i ho passa per alt en la seva resposta.
La Fiscalia ha declarat que no vol investigar. Però no ens rendim, seguirem exigint que els nostres drets siguin respectats i que els culpables de la seva vulneració siguin condemnats. La Fiscalia, com a institució que té al seu càrrec constitucionalment la defensa de “els drets dels ciutadans”, ens ha defraudat. No cessarem en la nostra lluita i acudirem a altres instàncies judicials per exigir justícia, perquè allò que hem denunciat exigeix, almenys, una rigorosa investigació que esclareixi les causes i formes de destrucció del dret a la salut dirigides pel Govern de Catalunya.
Us mantindrem informats de les següents accions. Volem donar les gràcies a totes les persones anònimes que amb les seves adhesions s’estan implicat en aquest projecte col·lectiu nascut de la ciutadania. Sabem que entre totes sí que es pot!