Com diu el manifest fundacional d’DRY hi ha uns drets bàsics que haurien d’estar coberts en aquesta societat. El dret a l’educació és un d’ells, que tots considerem fonamental …

L’educació és la garantia de la socialització de tots els membres de la nostra societat en igualtat de drets i obligacions, independentment del seu origen econòmic o social. L’educació no pot ser considerada com una mercaderia, ni en conseqüència tractar-se d’altra manera que no sigui com un servei públic essencial, al mateix nivell que la sanitat, l’habitatge, el treball o la pròpia democràcia. La manca d’inversió en matèria d’educació seria un suïcidi col · lectiu econòmic i social.
La Declaració Universal dels Drets Humans diu, a més:
Tota persona té dret a l’educació. L’educació serà gratuïta, si més no, en la instrucció elemental i fonamental. La instrucció elemental serà obligatòria.L’ensenyament tècnic i professional sigui, i l’accés als estudis superiors serà igual per a tots, en funció dels mèrits respectius. L’educació tendirà al ple desenvolupament de la personalitat humana i l’enfortiment del respecte als drets humans ia les llibertats fonamentals.
A aquests fins declarats de l’educació, ja cap altra cosa, haurien d’estar supeditades totes les decisions i propostes en matèria d’educació, tant dels governs i institucions com dels ciutadans i ciutadanes particulars. La gestió de la política educativa hauria de recaure exclusivament en els òrgans de l’estat, sense supeditació alguna als interessos econòmics ni financers i amb la participació directa i efectiva de tots els implicats, especialment el professorat, l’alumnat i les seves famílies.
L’estat ha de proporcionar els recursos humans i materials apropiats als dits fins, establint consensos entre les institucions implicades en l’educació i entre aquestes i tota la societat en conjunt, amb l’única mira posada en aquests fins i evitant fer de l’educació un cavall de batalla partidista en cada procés electoral.Ens oposem fermament a la seva privatització, incloent la dels serveis auxiliars i advoquem per la tornada a la gestió pública de tots els recursos privatitzats en l’actualitat.
L’educació ha d’afavorir la llibertat, la justícia i la pau al món, que tenen per base el reconeixement de la dignitat inherent i dels drets iguals i inalienables de tots els membres de la família humana. En cap cas hauria de fomentar altres valors negatius contraris a aquest principi ni, en cap concepte, servir d’instrument per a l’adoctrinament ideològic, polític o religiós de la població. L’educació no pot ser assumpte només de l’escola o de les institucions escolars de qualsevol nivell, sinó un compromís pràctic i efectiu de tota la societat civil, que ha d’assumir en el seu conjunt dins i fora del recinte escolar. Els diners que destinem a educació no és una despesa sinó una inversió. L’educació és el nostre dret i no renunciarem a ell.No som mercaderies ni ho volem ser en el futur. Som éssers humans que no renunciarem a la nostra dignitat.
Propostes de Democràcia Reial Ja sobre Educació
Aquestes són algunes de les mesures que, en tant que ciutadans, considerem essencials per a la regeneració del nostre sistema educatiu.

• 1.LA EDUCACIÓ ÉS UN SERVEI PÚBLIC ESSENCIAL:

A aquest servei públic essencial, en tots els seus nivells i modalitats, tant reglats com no reglats, des de l’educació infantil fins la universitat, tenen dret tots i cada un dels ciutadans, sense cap mena de discriminació per cap motiu.

• 2.LA EDUCACIÓ HA DE SER GRATUÏTA I UNIVERSAL:

El servei públic d’educació ha de ser absolutament gratuït en totes i cadascuna de les seves etapes i manifestacions, per a tots i cada un dels ciutadans, incloent aquesta gratuïtat no només l’educació pròpiament dita, sinó tots els seus serveis auxiliars i complementaris, com poden ser el transport escolar, els menjadors escolars i tots els materials escolars necessaris per fer-la.

• 3.LA GESTIÓ ECONÒMICA DE L’EDUCACIÓ SERÀ PÚBLICA EN LA TOTALITAT:

L’Estat està obligat a garantir la gestió exclusivament pública de tot el servei d’educació, sense delegar en cap cas a particulars ni el total ni les parts d’aquest servei, havent de donar compte d’aquesta gestió únicament a les institucions democràtiques. Tots els recursos privatitzats en l’actualitat hauran de tornar a la gestió pública en el menor termini possible.

• 4.LA GESTIÓ PEDAGÒGICA DE L’EDUCACIÓ SERÀ PÚBLICA EN LA TOTALITAT:

L’Estat garantirà la participació de tots els implicats en la gestió democràtica de les institucions educatives, atorgant a cada estament les prerrogatives corresponents a la seva funció de manera clara i inequívoca, d’acord a les lleis emanades de l’estat de dret i sense cap ingerència de cap organisme aliè a la pròpia educació.

• 5.LA SEPARACIÓ ESGLÉSIA-ESTAT HAURÀ DE FER EFECTIVA JA:

L’Estat haurà de denunciar aquells acords o disposicions que s’oposin a l’efectiva separació del mateix amb l’Església Catòlica, perquè desaparegui l’anacrònica ensenyament de la religió en els centres educatius, així com perquè la propietat dels centres educatius no interfereixi en mode algun en la gestió exclusivament pública del servei d’educació.

• 6.CONTRA EL ADOCTRINAMENT EDUCATIU:

No es permetrà cap mena d’adoctrinament ideològic, polític ni religiós en els centres educatius. Només el respecte escrupolós dels drets humans i dels valors democràtics estarà permès i encoratjat en les institucions escolars.

• 7.LA CRISI NO ÉS EXCUSA PER RETALLAR LA INVERSIÓ EN EDUCACIÓ:

Cap circumstància econòmica adversa o no serà motiu de reducció, retallada o supressió dels serveis essencials d’educació. Menys encara en temps de crisi ja que els recursos destinats a l’educació, com a la resta dels serveis socials essencials, de cap manera poden considerar despeses, sinó inversió, més necessaris com pitjor pot ser la situació i única garantia de solució dels problemesa llarg termini.

• 8.PROPONEMOS AUGMENTAR COM A MÍNIM AL 6% EL PERCENTATGE DEL PIB DESTINAT A L’EDUCACIÓ:

Per concretar la proposta anterior i d’acord amb les recomanacions de la UNESCO en matèria d’educació, així com l’observació del que passa als països del nostre entorn i més concretament a la Unió Europea, proposem l’augment del percentatge del producte interior brut , coeficient utilitzat internacionalment com un dels indicadors del desenvolupament humà, del 4,6 actual, segons les últimes dades publicades, al 6%, encara molt per sota d’alguns països europeus, encara que per sobre del 5,2% de mitjana de la UE.